La setmana passada comentàvem l’aparició del Pla Pilot sobre teletreball a la Generalitat de Catalunya impulsat pel Departament de Governació i en el qual va tenir una intervenció destacada la Secretaria de Telecomunicacions. De fet, la implantació del teletreball a les administracions públiques és tot una novetat perquè malgrat algunes petites experiències anteriors mai no s’han consolidat una línia d’actuació decidida en aquest tema. Les raons són diverses i entre elles hi ha també els problemes generals que frenen l’extensió del teletreball en tots els àmbits, com la necessitat de desenvolupar una nova cultura del treball basada en la consecució d’objectius i no en la presència física al lloc de treball.
Però les administracions públiques tenen, a més, dificultats afegides en aquest àmbit. Una d’elles és que la implantació de nous mètodes requereix gairebé sempre que existeixin reglaments, ordenances o almenys guies d’actuació ben desenvolupades i això sovint no és fàcil d’aconseguir. Per això és especialment important que un element fonamental del Pla Pilot que comentem sigui precisament la Guia per a la introducció al teletreball a la Generalitat de Catalunya que ha de servir d’orientació concreta en la implantació de sistemes de teletreball entre treballadors de l’àmbit d’administració i tècnic i el personal laboral de la Generalitat de Catalunya.
La “Guia” estableix, per exemple, que el model de teletreball pensat per a la Generalitat té característiques com les següents: el teletreball ha de ser voluntari, a temps parcial i operativament possible en un determinat lloc de treball, el servei públic s’ha de garantir i no es pot alterar per la prestació de teletreball, l’avaluació d’un sistema de teletreball s’ha de basar en l’obtenció dels resultats previstos…
Igualment, entre molts altres aspectes, la “Guia” determina el perfil que ha de tenir la persona teletreballadora i també la persona que supervisi la idoneïtat del teletreball que s’ha portat a terme, enumera els tipus de treball més adequats per al teletreball, valora les condicions de treball, suggereix un marc organitzatiu adequat, descriu les implicacions de caràcter tecnològic, planteja la possibilitat d’utilitzar instal·lacions tècniques que no siguin el domicili del teletreballador (com són els telecentres) i proposa metodologies per al seguiment dels resultats i l’avaluació de l’activitat teletreballada. En l’apartat d’annexos fins i tot s’adjunten models d’impresos per sol·licitar la participació en el Pla Pilot i qüestionaris per avaluar aspectes psicològics i tècnics del sol·licitant. I s’acaba amb la proposta d’un full de seguiment de les tasques teletreballades.
Per tot plegat la “Guia” que comentem, que ben aviat serà accessible des d’Internet, ben segur que es convertirà en un instrument molt valuós i inèdit, que pot contribuir decisivament a la difusió del teletreball a les administracions catalanes.
Llegiu la primera part d'aquest reportatge: Pla Pilot sobre teletreball a la Generalitat (1)