En tot cas, com a premi de consolació, allò que més s’hi acosta són les àrees amb cobertura Wi-Fi que determinats establiments o institucions posen a l’abast dels ciutadans, habitualment en espais ben delimitats i en condicions molt concretes. Per orientar els interessats en aquest tema sovint és possible trobar pàgines a Internet que publiquen la relació d’aquells establiments o institucions que tal com dèiem, posen Wi-Fi gratuït a l’abast del ciutadà.
Una d’aquestes pàgines és, per exemple, Guía Zonas Wifi, que ens informa dels locals amb Wi-Fi a Barcelona, per mitjà d’una llista que ha estat actualitzada aquest mateix mes d’abril. Hi trobareu una bona colla de bars, cafès i restaurants amb Wi-Fi gratuït per als seus clients. Hi trobareu també una relació d’hotels i de biblioteques amb Wi-Fi, així com algun centre comercial, els punts d’accés de l’ajuntament de Barcelona, etc. Hi figuren també algunes àrees d’accés a Wi-Fi pagant, com els ciber-cafès de Barcelona o l’aeroport del Prat, on se’ns informa que connectar-se al servei de Wi-Fi costa 5 € per mitja hora o 7.5 € per una hora de connexió. No s’informa, en canvi, d’altres indrets on es possible la connexió com per exemple dels Punt TIC de la ciutat.
De fet, la instal·lació de xarxes Wi-Fi indiscriminades i obertes a tots els ciutadans topa amb diferents problemes legals. La CMT (Comissió del Mercat de les Telecomunicacions) només autoritza àrees Wi-Fi ciutadanes en condicions força estrictes amb l’argument que sense aquestes limitacions s’estaria fent competència il·lícita a les operadores telefòniques. Aquests arguments han ocasionat retards considerables en projectes ciutadans d’extensió de xarxes Wi-Fi públiques com el de l’ajuntament de Barcelona, que no acaba d’avançar definitivament. Però no hi ha dubte que l’evolució del Wi-Fi ciutadà no ha acabat i que tard o d’hora s’aniran conquerint espais públics des d’on es podrà connectar gratuïtament a la xarxa de xarxes.