El passat dimarts 28 de maig, la comunitat de la Xarxa Punt TIC van tenir l’oportunitat d’aprofundir al voltant del Manifest dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència. En concret, la cinquena trobada virtual de l’any 2024 va comptar amb una quinzena de persones participants, entre elles, la Sandra Gómez de la Fundació Ferrer i Guàrdia, en Ramon Oromí del Punt Òmnia gòTIC Tàrrega de Tàrrega i la Marta Capdevila del Punt TIC de la Biblioteca Tirant lo Blanc de Belianes. La sessió en línia també va comptar amb la participació de la Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, qui va donar la benvinguda a les persones participants i va presentar el Manifest dels Drets Digitals de la Infància i l'Adolescència, promogut per la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Ferrer i Guàrdia. Arroyo va afirmar que per a la Direcció General els drets digitals eren un tema clau i en especial els drets digitals vinculats amb persones menors, ja que parlar d’aquest col·lectiu era parlar del conjunt de la societat, que participava directament i indirectament en la seva criança digital. Arroyo va afegir que tot i el moment convuls, on totes les mirades estaven centrades en l’ús dels telèfons mòbils, calia obrir espais de reflexió i d’inspiració i que les experiències fossin compartides i replicades.
Tot seguit, la Sandra Gómez de la Fundació Ferrer i Guàrdia va explicar el procés de construcció, la participació d’infants, adolescents i joves i de professorat i les principals demandes recollides. Gómez va exposar que el Manifest dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència havia comptat amb dues fases: la primera de validació de les conclusions d’experiències prèvies i de recollida de propostes amb 9 grups focals i 162 infants i adolescents i la segona de construcció col·lectiva del manifest i de planificació de l’acte de presentació amb 4 reunions de treball i 6 infants i adolescents. Gómez va comentar que el document final feia referència a cinc grans àmbits: protecció i privacitat de les dades personals, autonomia i acompanyament adequats, formació sobre eines digitals, unes xarxes socials més segures i accés a dispositius digitals i internet. Gómez va exemplificar que infants i adolescents demanaven més claredat i més transparència, apostar per les recomanacions i les alternatives i evitar les prohibicions, treballar l’acompanyament digital des d’edats primerenques, promoure l’autonomia digital i oferir eines i recursos per a despertar l’esperit crític i fomentar la prevenció i la seguretat, així com anar més enllà de l’ús lúdic d’ordinadors, tauletes i telèfons mòbils i oferir formació sobre l’acompanyament digital especialment a les famílies i als agents educatius formal i no formals.
A continuació, en Ramon Oromí del Punt Òmnia gòTIC Tàrrega de Tàrrega va parlar de l’acompanyament en l’era digital i l’ús responsable, segur i positiu de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. Oromí va explicar que des de l’any 2001 treballa en l’acompanyament amb valor i amb valors de la ciutadania i que ho fa des de tres posicions: al davant generant i prescrivint contingut, al costat compartint experiències i al darrere promovent l’empoderament. Oromí va exposar que el Punt Òmnia és part de la comunitat i de la mà d’entitats, associacions i col·lectius treballa diverses iniciatives i algunes d'aquestes iniciatives especialment vinculades a l’ús dels dispositius digitals per part d’infants i adolescents com, per exemple, un pacte social amb els centres educatius per tal de limitar l’ús de telèfons en entorns escolars, un grup per a abordar la relació entre adolescents i telèfons mòbils, espais de formació amb famílies i sessions per a parlar de salut i de bons hàbits. Oromí va concloure afirmant que el manifest és un punt de partida excel·lent i que com a persones dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC, hi ha molts reptes i desafiaments per a omplir el futur d’experiències.
Seguidament, la Marta Capdevila del Punt TIC de la Biblioteca Tirant lo Blanc de Belianes va parlar d’un projecte de ficció digital. Capdevila va explicar que la ficció es podia trobar tant en llibres com en videojocs, ja que ambdós eren espais on intervenien diversos llenguatges, i va engrescar a tothom a endinsar-se en el món dels videojocs, un món multimèdia, participatiu i no lineal. Capdevila va comentar que actualment el 80% dels joves hi jugaven i davant d’aquesta realitat, des del Punt TIC, s’havia apostat per la ficció digital amb la voluntat d'ajudar a les famílies i als centres educatius a identificar bones opcions. Capdevila va compartir que es podia fer de diverses maneres: clubs de lectura, sessions de joc en grup, racons de joc lliure o ficció digital, que es tractava senzillament de jugar a un joc i posteriorment conversar i reflexionar sobre aspectes diversos com, per exemple, l’actitud de les persones jugadores, la música, les il·lustracions o la narrativa. Capdevila va acabar afirmant que els infants eren digitals i que calia despertar el seu esperit crític. En darrer lloc, es va obrir un torn de preguntes, on algunes de les persones dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC van plantejar dubtes i reflexions.
El Manifest dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència és un document viu, revisable i obert a l’adhesió d’entitats, associacions i col·lectius que vulguin formar-hi part i impulsar les properes passes.
Les persones interessades poden adherir-se a través d’aquest enllaç en línia.