Realment, si aquestes xifres són certes es tracta d’un creixement espectacular i del qual no trobaríem cap precedent. Però efectivament, Internet és un fenomen que encara continua sent de dimensions desconegudes i sovint hi ha sorpreses: allò que semblaria que pot tenir poc atractiu es transforma de vegades en un èxit real, tot i que sigui difícil d’explicar.
És el cas, per exemple de Twitter, que ha estat qualificat de “minibloc” i que es basa simplement en l’enviada de petits missatges que no poden sobrepassar els 140 caràcters. L’autor dels missatges pot decidir l’àmbit de l’enviada, que pot limitar-se a una sola persona o a un petit cercle d’amics, o bé deixar-se obert a qui vulgui llegir-los. L’acció de Twitter correspon a una pregunta ben senzilla: “què estàs fent ?” La resposta són els diferents missatges, redactats de forma breu però que poden ser molt freqüents. A través de Twitter hi pot haver diàlegs, certament en fragments curts, però gratuïts i més fàcils que en missatges de mòbil. Molt limitats pel que fa a l’extensió però més àgils que a través del correu electrònic.
Doncs bé, Twitter, podria semblar no gran cosa més que una mena de joc comunicatiu per a adolescents. Però per la facilitat de fer arribar simultàniament els seus missatges a un gran nombre de receptors, es va fer servir molt en la darrera campanya electoral americana, en què els seguidors d’Obama, per exemple, tenien sempre la possibilitat de saber contínuament “què estava fent” el seu candidat. Aquesta funció de comunicació immediata ha estat aprofitada no solament per grups d’amics o familiars com a sistema per mantenir-se en contacte permanent, sinó també per empreses que havien de relacionar-se de manera contínua amb el seu personal, per mantenir comunicacions ininterrompudes en casos d’emergència, etc.
Twitter, doncs, és un bon exemple del potencial de les noves eines socials d’Internet. Un potencial que tot just ara comença a explorar-se.