La sessió s’ha desenvolupat a la seu de la Delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona i la benvinguda ha estat a càrrec del delegat territorial, Òscar Peris i Ròdenas.
"Volem apropar la innovació social digital al ciutadà, que se la faci seva, i veure quines propostes i projectes ja existeixen i volen formar part d'un programa de Govern català", ha recalcat Ricard Faura. Darrerament, Catalunya viu una explosió dels “labs” en el territori. La infraestructura d'Internet ha permès que al territori diferents agents i actors puguin accedir a les polítiques de la innovació, que ja no queda restringida a les grans empreses i les universitats. "En l'espiral de la innovació social partim d'un repte, d'una necessitat i volem introduir un canvi sistèmic en la manera de resoldre".
Un bon exemple, tal com va comentar un dels participants a la reunió, són els instituts de formació professional amb el seu projecte “Innova FP”, a través del qual es desenvolupa un programa no ja d'innovació, sinó d'educació per a la innovació, fet que en sí mateix és una gran innovació social. Lourdes Sánchez, coordinadora del projecte Innova FP a l’Institut Cal·lípolis, afirma que "CatLabs pot ser una iniciativa molt interessant, sobretot des de la xarxa que ja tenim articulada al voltant dels programes d'innovació; nosaltres fem aquest contacte amb empresa, amb entitats, amb agents socials, etc. per tal de donar resposta a les idees innovadores que ells -els estudiants- tenen!".
El model de CatLabs vol acreditar i incorporar aquestes experiències de territori al sistema oficial d'innovació. Agents com ara els Punt TIC, els ajuntaments, els consells comarcals, els espais de coworking, els laboratoris de fabricació digital i, sobretot, els ciutadans i ciutadanes, poden generar un espai de participació i col·laboració susceptible de rebre suport de la Unió Europea a través de la noves línies de treball: RISC3cat, SmartCat i Pacte Nacional per a la Societat Digital.
D’acord amb els gestors del programa CatLabs, s'ha d'incorporar les “small and medium cities” (ciutats petites i mitjanes) al sistema d'innovació social digital. La combinació dels recursos provinents de diferents agents al territori, en el marc del model d'innovació, pot resultar un clar avantatge territorial. Al final, es tracta de definir “com ha de ser el model d'innovació social digital”, és a dir, l'estructura a cada territori, imitant el model de l'economia col·laborativa, però en relació a la innovació.
"La implicació entre la universitat i la resta d’agents del coneixement que poden tenir a veure amb la innovació és totalment estratègica dins del nostre àmbit d’actuació" comenta Josep M. Pinyol, de la Càtedra d'Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili.
Un bon punt de partida seria “conèixer, a nivell territorial, qui som, qui te què i què es vol fer: detectar les necessitats i les oportunitats i buscar la complementarietat per col·laborar", comenta Jordi Rodríguez, que treballa diferents projectes propis de la innovació social digital a un Punt TIC-Òmnia situat al barri de CampClar.