Es presenta l'Anella Cultural, una xarxa de centres culturals connectats a través d'internet a gran velocitat.
L'Anella Cultural és una nova eina per a la difusió de tota mena d'espectacles culturals que s'ha presentat avui al migdia a Barcelona, Olot, Granollers, Lleida i Reus. La presentació s'ha fet alhora, amb públic i periodistes a cada una de les ciutats que han pogut veure i sentir el què es deia als altres llocs, o fins i tot participar de l'acte fent-hi preguntes. Tots cinc espais eren connectats per videoconferència a través d'una xarxa de telecomunicacions amb molta més capacitat que l'habitual.
Cultura en xarxa i en directe
De fet, l'Anella Cultural és bàsicament això, una xarxa de telecomunicacions a través d'internet que uneix l'Institut Municipal d'Acció Cultural de Lleida (IMAC), el Museu de Granollers, el Teatre Principal d'Olot, el Centre d'Art Cal Massó de Reus, el Liceu de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Encara que sigui fàcil connectar totes aquestes instal·lacions a la xarxa, el que fa l'Anella és assegurar una connexió a una amplada de banda molt superior a la que és a l'abast de qualsevol ciutadà. Així, serà possible que algunes de les òperes que es facin al Liceu, per exemple, es vegin en directe des del Teatre Principal d'Olot amb una molt bona qualitat d'imatge i so, o que es retransmetin a les altres quatre ciutats espectacles fets a qualsevol de les cinc i, fins i tot, la possibilitat de crear productes nous fets alhora des de diversos punts de la xarxa.
Un avenç del futur
Es tracta d'un avenç del que podria arribar a ser la internet del futur. Les instal·lacions de Barcelona i Lleida es connecten a una velocitat de 100 Mbps a través d'una xarxa de fibra òptica; mentre que els centres culturals de Reus i Granollers ho fan a 34 Mbps i Olot a una velocitat provisional de 4 Mbps. Aquestes tres darreres ciutats, on no arriba encara la xarxa de fibra òptica, es connecten a través d'una xarxa radioelèctrica amb l'estàndard WIMAX. Ara l'Anella és en una fase pilot, però és previst que durant l'any que ve l'Anella s'ampliï a Manresa, Figueres, Tortosa, Sant Cugat del Vallès, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Girona, Vic, la Seu d'Urgell i Perpinyà, els altres municipis que formen part de la xarxa d'activitats culturals Transversal, una de les entitats impulsores del projecte. La fase pilot té un pressupost de 923.275 euros i l'ampliació que començarà l'any que ve és previst que costi 1.960.000 euros.
Descentralitzar la cultura
Però, tal com ha dit el conseller Tresserras a la presentació de l'Anella que s'ha fet aquest migdia al CCCB, no es tracta només d'una xarxa de telecomunicacions que connecta una sèrie d'instal·lacions a alta velocitat, sinó que afavoreix la descentralització dels espectacles culturals. I, alhora fa més accessibles els espectacles per a la gent que no és de la ciutat on es fan i sense que perdin la característica de col·lectivitat: no es tracta de veure'ls a l'ordinador de casa –que d'una altra banda, no té accés a aquestes velocitats– sinó d'anar al teatre a veure una obra que potser es representa a centenars de quilòmetres. A més, com que la transmissió de dades és bidireccional, des de qualsevol dels centres culturals que hi participen es pot emetre cap als altres i fins i tot crear nous formats d'espectacles fets alhora des de diferents punts.
Art, cultura i noves tecnologies
A més, segons ha dit el conseller Tresserras, l'Anella també inclou la possibilitat de digitalitzar i emmagatzemar tots els productes culturals dels centres que hi participin per crear un arxiu comú o fins i tot posar en contacte grups de creadors de diferents ciutats. Josep Ramoneda, director del CCCB, ha explicat que tot prové d'una proposta d'Artur Serra, director adjunt de la fundació I2CAT, per involucrar el món de la cultura i les arts amb el de les noves tecnologies de la informació però que el projecte final es va acabar dibuixant amb les converses entre el CCCB, Transversal, I2CAT, l'Ajuntament de Barcelona, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Artur Serra i Josep Ramoneda també han destacat les possibilitats d'expansió internacional del projecte, que ha causat interès en d'altres països.
A l'acte també hi ha participat en Josuè Sallent, director general de Societat de la Informació; Pep Fargas, gerent de Transversal; Jordi Martí, delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona. A més, i a través de videoconferència, Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Empar Pont, regidora de Cultura de Reus; Lluís Sanmartín, director de l'IMAC de Lleida; i Lluís Sacrest, alcalde d'Olot han fet breus intervencions per agrair el nou camp de possibilitats que els obre l'Anella.
Les primeres experiències
La primera experiència pública de l'Anella Cultural es farà aquest cap de setmana mateix amb el festival de hip hop Hipnòtik. Des de Barcelona s'emetran alguns espectacles com la final del concurs de 'break dance'; però a Lleida també es farà una exhibició de 'graffii' que es podrà veure als altres punts de l'Anella; a Reus es farà un concert de música rap i a Granollers una exhibició de 'break dance'. A més, també és previst que a l'octubre es retransmeti a Reus i a Olot l'òpera 'Andrea Chénier', que es farà al Liceu de Barcelona, i que al novembre es retransmeti l'encontre de ciència i art Now, que es farà al CCCB.
Font: VilaWeb