Els experts que hi han participat no han afirmar que el 2009 serà l'any dels e-book, però sí han estat tots d'acord en que els e-book ja són aquí i han vingut per quedar-se, de forma que, la indústria del llibre haurà d'adaptar-s'hi, quan més aviat millor.
E-book, qüestió de dispositiu o de contingut?
Luís Collado, Director a Espanya i Portugal de Google Books, ha iniciat el debat obrint línies de pensament al voltant de què considerem un e-book. És un dispositiu de lectura? Un arxiu de pdf? Un fitxer d'xml o d'html? És a dir, quan parlem d'un e-book fem referència al dispositiu, al contingut o al format? Luís Collado defensa que cal diferenciar entre el format i el contingut; l'e-book és el contingut i la resta (un llibre, un dispositiu de lectura, el telèfon mòbil...) són simplement suports. Juan González Cámara, fundador i director general de Grammata, comercialitza el dispositiu de lectura Papyre i afirma que des de fa anys ell fa servir la paraula e-book per al contingut i e-reader per al suport.
Tots dos afirmen que amb la música va passar el mateix que ara està passant amb els llibres. Hi ha hagut diversos dispositius que han anat evolucionant, però el contingut ha sigut sempre el mateix: la música. Amb els llibres aquest canvi arriba més tard...
Luís Collado ha destacat que l'aposta de Google és que des de qualsevol dispositiu (ordinador portàtil, telèfon mòbil, Play Station...) amb connexió a Internet es pugui accedir a un e-book, sense tenir dependència d'un aparell. El paper de l'empresa serà facilitar l'accés on-line a aquests continguts.
Experiències diverses i possibles millores
Magí Almirall, director de Tecnologia Educativa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) parla de l'e-booking, una nova manera de tractar els llibres. Des de l'UOC han fet proves pilot amb alumnes que han provat de fer servir un dispositiu de lectura durant uns mesos. Alguns no han volgut tornar-los de tant que els han agradat, d'altres han destacat l'accessibilitat, com ara, la possibilitat d'augmentar la mida de la lletra... També han detectat coses que caldria millorar, com ara, disposar de millors cercadors de llibres o oferir la possibilitat d'escriure notes. L'objectiu, segons Magí Almirall, és aconseguir lectors fàcils, petits, agradables, compartits i que enganxin.
En aquesta línia, Juan González de la Cámara afirma que la tendència a l'àrea del lectors és, en aquest moment, millorar la imatge i les comunicacions i incorporar una pantalla tàctil. També afirma que els diaris i les revistes haurien d'anar “espavilant” i creant formats per poder descarregar-se.
Toni Cantó és llibreter des de fa 30 anys i director d'Edi.cat, la Xarxa d'editors Independents. Edi.cat ha llançat els primers e-books en català. Ha estat una experiència pionera que durant els primers 15 dies de funcionament (es va llançar el 2 d'abril) ha obtingut força èxit. De fet, el dia de llançament diversos mitjans de comunicació se'n van fer ressò, la plana web va tenir un allau de visites i va caure el servidor. Van solucionar la incidència sense problemes,de forma que ha quedat com una simple anècdota.
Martí Manet és el director de Derecho.com, plana web que des de 2004 comercialitza llibres jurídics electrònics. Afirma que al principi va ser difícil convèncer els editors de que la iniciativa de vendre llibres jurídics digitals podia tenir futur, però, després d'uns anys són un cas d'èxit.
Què passarà amb els autors, editors i llibreters?
Una de les preocupacions que ha mostrat el públic en el torn de preguntes és quin serà el futur dels autors, editors i llibreters. Segons Luís Collado la lectura digital obre un món de possibilitats als autors/ores, com ara, l'autoedició, facilitat de crear continguts, etc.
De tota manera, també s'ha destacat el paper de l'editor/ora, que fa una tasca important de selecció i difusió. Juan González afirma que sí existeixen formes de negoci però que el que els editors no poden permetre és que la inèrcia els bloquegi. Marià Marín i Torné, director de l'Àrea del Llibre i de les Arts Visuals de l'Institut Català de les Indústries Culturals, ha destacat que el sector del llibre té molt de valor i que cal ocupar-se'n perquè no es vegi afectada de forma negativa pel creixement de la lectura digital. La tecnologia crea nous hàbits de consum i noves maneres de treballar, per tant, calen una nova estructura econòmica i nous negocis. Canvien les funcions dels intermediaris (editors, llibreters...), però no desapareixen. En aquest sentit, Marià Marin considera que l'administració pública ha de, d'una banda, donar suport a la indústria i, d'una altra, garantir l'accés a la cultura de tots els ciutadans i ciutadanes, assegurant també la presència de la cultura catalana en el món digital.
Els experts consideren que les llibreries no desapareixeran, però, que sí que hauran de tenir, per exemple, un punt tecnològic, on els clients puguin triar i descarregar llibres. Juan González va més enllà i s'imagina una llibreria on poder demanar un format concret per a un suport concret i que te'l facilitin.
El que també tenen clar tots és que els lectors/ores hauran de ser els que decideixin i els que triïn què els agrada i cap a on a de tirar l'e-book.
Durant els propers anys milloraran els dispositius i l'accés, evolucionaran i hi haurà innovacions, com ara, e-books que no caldrà descarregar i es podran llegir amb streaming. La indústria del llibre hauria de començar a moure's ja, per no quedar de banda.
A la plana web de BDigital són disponibles tots els àudios i presentacions de la sessió. Els trobareu en aquest enllaç.