De manera que aconseguir una resposta positiva tan sols entre milers de correus enviats pot sortir a compte des del punt de vista comercial (el correu spam més innocu) o des del punt de vista dels que utilitzen maliciosament el correu per caçar incauts o per cometre alguna estafa o delicte. De tota manera, hi ha sistemes que han aconseguit filtrar una part importantíssima de l'spam que circula i això ho saben prou bé, per exemple, els usuaris de Gmail de Google, que pràcticament no reben cap correu d'aquest tipus perquè queda interceptat per un sistema de vigilància que els diposita en àrea especial d'on periòdicament es van eliminant automàticament.
Però el problema dels correus spam no seria tan greu si no hi hagués sistemes tan fàcils de captació de les adreces. Hem de reconèixer que en aquest terreny tots som més o menys culpables pel fet de no prendre habitualment les precaucions corresponents. Justament fa pocs dies s'ha difós força un correu no demanat (però positiu en aquest cas) recordant una sèrie de precaucions bàsiques per tal de no exposar la nostra adreça als depredadors que les volen anar recollint. Avui comentarem només dues possibilitats que si s'aconseguís portar-les sistemàticament a la pràctica s'evitaria la difusió de moltes adreces, que ara van a parar a les llistes que confeccionen els spamers i que després es difonen per tot el món.
Una d'elles, i ben senzilla, és evitar l'enviada massiva de correus amb totes les adreces dels destinataris a la vista i situades a la finestra "Per a:" o "Para:". Hauríem d'acostumar-nos a un altre procediment: en comptes de fer servir aquella finestra hauríem d'utilitzar la que diu "Cco" (que ve a significar "còpia oculta"). D'aquesta manera estem amagant les adreces dels que han de rebre el nostre correu, i fem que no siguin visibles per als caçadors d'adreces.
I una altra precaució elemental: quan reenviem un missatge, hem d'esborrar totes les adreces que pugui haver al missatge original. Els pocs segons que hi puguem dedicar evitaran també que aquestes adreces caiguin en mans (o més aviat en els ordinadors) de qui no n'ha de fer res.