La introducció dels llibres digitals està relacionat directament amb la existència d'uns aparells lectors que no tinguin els inconvenients que produeix la lectura continuada a la pantalla de l'ordinador. I que siguin mòbils, lleugers, fàcils de fer servir, de visió agradable, assequibles econòmicament, etc.
El fet és que comença a haver-hi aparells d'aquestes característiques o que s'hi van acostant ràpidament. Els que s'han difós més són dos: un d'ells és el Kindle, promogut per Amazon, la gran llibreria i botiga d'Internet, que va aparèixer fa poc més d'un any; l'altre és el Reader Digital Book, de Sony, del qual ja han aparegut diverses versions. En tots dos casos es tracta d'aparells de lectura fàcil, en una pantalla que no està il·luminada, que pot ser llegida encara que hi toqui el sol i que té l'aparença d'una pàgina impresa. El tipus de lletra, que apareix en diferents tons de gris, es pot augmentar o disminuir de mida. Els aparells permeten fer recerca en els textos, fer anotacions, etc. Segons els experts la millora de característiques i l'abaratiment del seu cost en facilitarà ràpidament la difusió.
Tant és així que la indústria editorial comença a interessar-se seriosament per la digitalització dels seus continguts. I en tenim un exemple ben proper. Aquest mateix mes de febrer es presentarà una actuació conjunta de tres editorials catalanes (Angle, Bromera i Cossetània) que posaran al mercat els primers llibres digitals en català: cinc per cada editorial. És una iniciativa de la qual es parlarà força i que representa el tret de sortida d'un canvi que pot tenir unes proporcions que avui són encara difícils de determinar.