Com has viscut en primera línia l’evolució de la tecnologia durant aquests 22 anys en el gòTIC?
Et diria que ha estat una evolució total! Quan vam instal·lar el primer punt Òmnia, dins el centre obert de Tàrrega, era un espai innovador de tecnologia. Vist amb perspectiva l’equipament no era res de l'altre món, però en aquell moment era únic en el nostre context local. Avui en dia la majoria de les activitats que fem al gòTIC les fem damunt d'una taula buida, els dispositius han passat en un segon terme. La revolució més gran que estem practicant és aprendre tecnologia deixant-la de costat, centrant-nos en el paper i en aquest acompanyament a les persones.
El vostre públic també ha canviat en els anys?
En els inicis estàvem en el centre obert de la ciutat oferint activitats per a col·lectius provinents de serveis socials i estaven centrades en la millora de l’ocupabilitat. A principis del 2006 s’obre el recurs a tothom i contribuïm a naturalitzar aquell espai que fins aquell moment era utilitzat per persones amb risc d’exclusió social. És llavors quan tenim un gran èxit, sobretot perquè només hi havia un espai com aquell a Tàrrega i a l'Urgell. Venien usuàries de l'escola d'adults, dels espais educatius no formals, entitats, recursos socials, ocupacionals, etc. Al marge de les activitats pròpies també fèiem cessió d’espai i col·lideràvem. Es va crear una dinàmica molt interessant, tant... que vam morir d'èxit! No podíem assumir més demanda. A final d’aquell any ens vam traslladar on som ara i es va aprofitar el trasllat per apostar per un nom propi (per gòTIC, que vol dir «go» anar en anglès i «TIC» Telecomunicacions) per augmentar el nombre d’ordinadors i personal i va coincidir amb la consolidació de la Xarxa Punt TIC.
Els canvis econòmics i socials ara estan estretament relacionats amb les necessitats digitals. Com s’ha adaptat el gòTIC?
Precisament, en el 2008 va venir la crisi econòmica i seguidament una nova definició del Punt TIC. En el 2012 estàvem fent un nou diagnòstic del nostre entorn: si en el 2001 érem l'únic espai públic i gratuït que oferia aquest accés a les noves tecnologies, deu anys més tard, l’oferta era més àmplia i ja existien altres recursos que feien el mateix que nosaltres. Arran de la disminució de recursos vam replantejar el gòTIC i vam concloure que potser en lloc de centrar-nos en unes tecnologies costoses - que en aquell moment no podíem dotar-nos – vam apostar per buscar la manera d'implicar la ciutadania portant el seu propi dispositiu (ordinador, mòbil...) i també per començar a parlar de tecnologies mòbils i de ciutadania digital, com utilitzar la tecnologia de manera positiva i segura.
«Tenim bretxes a la nostra ciutat digital que incapaciten que persones per edat o per discapacitat puguem utilitzar-ho amb normalitat»
Quines bretxes digitals has detectat en la vostra zona d’acció?
Hi ha tantes bretxes com persones. Però n’hem identificat tres: d’accés, d’ús i d’accessibilitat, que a mi m’afecta personalment. De la mateixa manera que quan anem pel carrer ens trobem amb barreres, tenim bretxes a la nostra ciutat digital que incapaciten que persones per edat o per discapacitat puguem utilitzar-ho amb normalitat.
Les persones grans viuen amb por i incertesa els avenços tecnològics i cada vegada tenen la sensació que estan en un territori que no és el seu i els hi comporta problemes, riscos i amenaces. Des del gòTIC treballem amb les bretxes d’ús i d’accessibilitat sense oblidar la rural, la de gènere, etc.
Com arribes al públic tenint en compte que és un usuari poc digitalitzat?
Abans era un públic que ens venia derivat, però clar 22 anys més tard això ha canviat. Ara tenim alfabetització digital i educació digital en la majoria de centres educatius i ens hem centrat en persones grans i amb discapacitat i diversitat funcional.
El que em preocupa greument és que em costa arribar a certes persones que viuen als marges de la nostra ciutat o que han decidit lliurement viure en aquests marges, moltes vegades perquè no tenen aquesta competència social i tecnològica. Just avui una persona que viu a 300 metres del gòTIC s’ha apropat per dir-me que durant tots aquests anys havia vist els cartells, però fins ara no havia entès el que fèiem aquí. Malgrat que participo en un programa setmanal a la ràdio local, escric a diferents mitjans de comunicació sobre temes d'educació digital i tecnologia, fem difusió per cartelleria local, tenim tota una xarxa d'aliats i de persones que ens ajuden a difondre les activitats que fem aquí al gòTIC, continuen existint aquestes persones.
Ara amb el bon temps vull recuperar els passeigs pel carrer per fer ús del mòbil i així ser més visible. Això farà que s’apropin si no em coneixen o que parlin del gòTIC, si ja m’identifiquen.
«Des del gòTIC procurem escoltar molt. En l’acompanyament estem atentes i en les nostres assemblees periòdiques»
Suposo que tenir una varietat d’activitats és un bon ham per atreure les usuàries...
De vegades organitzem una activitat que considerem que qualsevol ciutadà hauria de ser competent en aquell àmbit i punxem. En canvi, les que oferim perquè ens toca, tenen alta demanda i hem de programar noves edicions. El que mirem de fer nosaltres des del gòTIC és escoltar molt. En l'acompanyament tenim les orelles atentes i també en els microespais, en les nostres assemblees periòdiques. Aquí convidem a venir a les persones que han participat en el gòTIC per compartir la seva experiència i això ens permet validar si les expectatives s’han complert i també podem detectar noves necessitats o interessos.
«Si l'any 2001 volien aprendre a fer anar l'ordinador, l'any 2023 volen conèixer més sobre el mòbil»
I quines són les activitats més demandades?
Si l'any 2001 volien aprendre a fer anar l'ordinador, l'any 2023 volen conèixer més sobre el mòbil. Els usuaris volen fer un ús més social i lúdic d’unes aplicacions concretes. Una vegada entenen aquest ecosistema d'aplicacions, apareix la inquietud per la seguretat i la privacitat, per exemple com faig una compra segura, com protegeixo la meva identitat digital... i ja és com una onada expansiva de necessitats.
Què és el que més valores de la teva tasca de dinamitzador?
Les persones. M'han ajudat a ser qui soc a través de tota aquesta història compartida del dia a dia. En les assemblees fem una dinàmica de presentació i hi ha persones que diuen «jo fa 17 anys que vinc al gòTIC» i en aquell moment t’adones que durant aquells anys passes per la vida d'aquella persona i ella per la teva. També estic agraït als responsables polítics que tot i que els canvis de mandat han defensat a capa i espasa el que estem fent aquí i han apostat amb recursos en moments econòmics difícils perquè han cregut profundament en l’aportació social atorgant-li reconeixement.