Promogut per la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, l’estudi sobre la bretxa digital a Catalunya ofereix una radiografia que ha de permetre orientar més i millor les polítiques públiques presents i futures. En el marc de la Jornada de dinamització de la Internet Social 2023, que es va celebrar el passat dijous 29 de juny, es va presentar de la mà de la directora general de Societat Digital, Liliana Arroyo Moliner, i de la sènior manager de KPMG, Marta Bricall.
Entre les reflexions compartides, destaca que una part de la població continua exclosa de l’accés, de l’ús i del coneixement de les noves tecnologies. Les bretxes digitals afecten especialment els col·lectius més vulnerables i són motius pels quals aquests perden oportunitats laborals, formatives i econòmiques. En conseqüència, aquest fet accentua la bretxa socioeconòmica i el risc d’exclusió social d’aquestes persones. L’estudi també afirma que la meitat de les llars catalanes en situació de vulnerabilitat no poden donar suport educatiu als infants, fet que es pot traduir en un agreujament de les desigualtats digitals de la següent generació.
Com a trets centrals, la investigació identifica tres factors de discriminació: bretxa digital d'accés (dificultats per a poder accedir a la tecnologia o als mitjans que possibiliten ser digital), bretxa digital d'ús (manca d’utilització de la tecnologia, de la xarxa i de les eines digitals per a executar certes activitats) i bretxa digital de coneixement (manca de capacitats i de competències en tecnologia, en xarxa i en eines digitals).
Pel que fa a l’accés, l’estudi situa el factor territorial com un dels principals generadors de bretxa, ja que tot i que la cobertura mòbil està per damunt del 99%, les xarxes fixes d’almenys 100Mbps presenten més de vint punts de diferència percentual entre les comarques de Barcelona (95,5% de cobertura) i la resta del territori, sent les comarques de Girona les més allunyades (71,8% de cobertura). Pel que fa a l’ús, l’edat i el nivell socioeconòmic destaquen com dues de les principals variables. D’una banda, el percentatge d’ús diari de la població de 16 a 54 anys és del 95%, mentre que el de les persones de més de 75 anys és del 25%. D’altra banda, a major nivell d’estudis i a major nivell d’ingressos, la tendència indica un major ús d’Internet i, per tant, més apropiació i més aprofitament. Pel que fa al coneixement, és la bretxa on es posen de manifest més factors de discriminació com la capacitació i les habilitats, el gènere, l’edat, el nivell socioeconòmic i la inclusió social i alhora és la bretxa que afecta una major proporció de la població, implicant la capacitat d’apropiació i d’aprofitament i l’esperit crític.
De la mateixa manera, cal tenir molt en compte la bretxa digital de gènere, que travessa les tres bretxes digitals anteriors. En aquest sentit, les categories d’habilitats mitjanes i avançades són liderades pels homes, mentre que el percentatge de dones amb habilitats baixes és superior al d’homes. Així doncs, la bretxa digital de gènere és principalment una bretxa de coneixement i de competències digitals, que es manifesta, per exemple, en l’ús de les eines informàtiques i l'ús de la xarxa i en les tasques executades.