Sota el títol ‘Descolonitzem la tecnologia’, a principis de març, SETEM Catalunya va impulsar una nova edició del Mobile Social Congress a la ciutat de Barcelona. Més de 400 persones participants van situar l’esdeveniment com un espai clau de reflexió crítica sobre la tecnologia i de promoció d’alternatives basades en la justícia global. «Avui, el Mobile Social Congress, és més rellevant que mai. Veiem com les grans corporacions no estan a favor de la protecció dels drets humans i dels drets digitals de les persones usuàries», va afirmar Clàudia Bosch, tècnica d’incidència de SETEM Catalunya. L’onzena edició del Mobile Social Congress va comptar amb un cicle de xerrades, un taller de programari lliure per a la gestió d’organitzacions a càrrec de SomNúvol al Canòdrom i un vespreig crític amb testimonis dels impactes de l’espoli de recursos naturals al sud global, Proyecto Una, No m’importa, la monologuista Alba Segarra i el músic Bigwé a la Nau Bostik. «Amb el lema ‘Descolonitzem la tecnologia’, hem volgut posar l’accent en la necessitat d’analitzar els impactes socials i els impactes ambientals. També, analitzar com el colonialisme continua imperant a les cadenes globals de la tecnologia. Aquestes marquen com es dissenya, es comercialitza i s’utilitza la tecnologia. En essència, les cadenes globals marquen qui guanya i qui perd amb aquest model tecnològic vigent», va puntualitzar Bosch.
En concret, es van organitzar quatre interessants xerrades a les instal·lacions del Canòdrom. La primera conversa va tractar sobre com fer una intel·ligència artificial antiracista, descolonial i feminista amb Youssef M. Ouled del col·lectiu AlgoRace, qui va insistir en els biaixos de la tecnologia. «El racisme es manifesta de formes diferents dins de la tecnologia. Per una banda, des d’una mirada més individual, amb les persones que dissenyen, desenvolupen i implementen la mateixa tecnologia, que fa que es traslladin els seus biaixos de raça, gènere o classe a les eines i generin un efecte discriminatori. Per una altra banda, amb la lògica política, és a dir, més enllà d’aquest biaix individual de les persones, quan s’implementen determinades tecnologies en àmbits policials o en àmbits judicials, com, per exemple, quan es posen en pràctica tecnologies frontereres que busquen limitar la mobilitat de les persones del sud al nord», va explicar Youssef M. Ouled, periodista, investigador expert en racisme i coordinador del col·lectiu AlgoRace. Tot seguit, la segona xerrada es va centrar en les relacions entre el tecnofeudalisme i la sobirania alimentària amb Mónica Vargas de l’entitat Grain, qui va denunciar el control del mercat i la situació de les persones pageses. A continuació, la tercera proposta va presentar diverses comunitats en lluita davant dels centres de dades amb l’experta Paola Ricaurte, l’agrupació Tu nube seca mi río i Ecologistes en Acció, que van posar sobre la taula els efectes d’aquests espais sobre les persones i el medi ambient. Finalment, el darrer diàleg va comptar amb diverses activistes i periodistes i va parlar dels vincles entre la tecnologia, el colonialisme i les resistències que es construeixen arreu del món.