El document comença citant l'activista Simone de Beauvoir i adapta la seva famosa frase "no naixem dones, arribem a ser-ho" per subratllar la idea que no naixem feministes, sinó que ens hi tornem perquè “ens neguem a acceptar com a normals les desigualtats, les discriminacions i les violències” que condicionen la vida de totes les dones. Com recull la declaració, per ser feminista no cal tenir un coneixement exhaustiu de la producció teòrica dels darrers tres segles contra la normalitat patriarcal, ni tan sols de la història de les lluites contra el patriarcat.
Entre altres, la Declaració institucional del 8 de març reconeix que “si no et sembla normal que les dones carreguem amb la major part del treball domèstic i de cures”, “ets feminista”; “si et rebel·la que a la feina et tractin de nena, que es qüestioni la teva vàlua professional o que s’escampin rumors sobre favors sexuals quan ocupes un lloc de responsabilitat, ets feminista”; i “si creus que ser gelós, controlador i possessiu no té res a veure amb l’amor; també, feminista”.
El manifest està travessat per una mirada interseccional, que es fa evident en el darrer paràgraf del text, que subratlla que “una normalitat feminista” també “ha de ser antiracista, transinclusiva, sense discriminacions per raó d’orientació sexual, d’edat, de classe social, de nacionalitat o de discapacitat, perquè els feminismes són justícia global”. En aquest tram final, se cita a més l’activista Angela Davis, insistint que “hem de deixar d’acceptar les coses que no podem canviar, i canviar tot allò que no podem acceptar” i instant la societat a fer possible la normalitat feminista en tots els espais socials.
El manifest tanca fent valdre la participació col·lectiva en la lluita feminista. En la línia de la campanya “Ets Feminista”, del Departament d’Igualtat i Feminismes, el text conclou: “No importa quan t’hagis sumat a aquest sentit comú feminista. En els feminismes, tot és començar!”.