El Programa Internet Segura publica sis reptes que la Ciberseguretat planteja per a la ciutadania en general, basat en l'Informe de Prospectives 2023 de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
 

6 desafiaments en ciberseguretat
6 desafiaments en ciberseguretat. Autor: Pixabay. 2019. Llicència: BY-SA.

Cada vegada estem més connectats, i també existeixen més amenaces. Estar protegits i protegides suposa un gran desafiament que depèn de molts factors. Internet Segura comparteix sis dels principals desafiaments que té la ciberseguretat en l'actualitat enguany basat en l’Informe de prospectives de ciberseguretat 2023.

1. Les crisis globals esperonaran els ciberdelictes

Les dificultats econòmiques incentivaran la criminalitat cibernètica; hi haurà més cibercrim; es produiran atacs de baixa complexitat, però de monetització ràpida, amb nous actors, de proximitat i tècnicament menys capacitats. Hi haurà un cibercrim de primera (més capacitat, enfocat sobretot a grans corporacions i que generarà grans operacions policials internacionals) i un de segona (fora del radar de les autoritats).

2. La crisi econòmica pot condicionar les polítiques de ciberseguretat de les organitzacions

La demanda creixent de perfils especialitzats en ciberseguretat topa amb la manca de talent, cosa que incrementa l’estrès dels professionals. Aquest factor, en paral·lel a l’augment de la complexitat de les xarxes i l’increment de les ciberamenaces fa que el volum de treball esdevingui inassumible per a la capacitat humana, per això cada cop s’automatitzarà més la detecció d’amenaces i la diagnosi d’incidents, però l’aparició de noves tecnologies innovadores anirà acompanyat de nous riscos cibernètics.

3. Els conflictes geopolítics irrompran al ciberespai

Intoxicació informativa, campanyes de programari maliciós i estafes vestides de falsa solidaritat… els conflictes bèl·lics afecten la nostra seguretat informàtica de múltiples maneres. Per bé que sovint es fa difícil de determinar l’autoria dels ciberatacs, hi ha grups de cibercriminals alineats ideològicament amb cadascun dels bàndols enfrontats en els diferents conflictes que actuen estratègicament per afectar els interessos dels seus oponents.

4. El cibercrim mutarà per seguir-se optimitzant

La cadena de subministrament rebrà ciberatacs que poden tenir una afectació massiva. Els desenvolupadors de solucions informàtiques o els proveïdors de serveis externalitzats també poden convertir-se en objectiu per a la difusió de programari maliciós o el robatori de dades. Previsiblement, els ciberatacs contra el sector industrial, que permeten als cibercriminals d’impactar directament en el món real, s’incrementaran, així com l’automatització en la difusió de campanyes de difusió de malware i d’atacs de denegació de servei distribuït.

5. Hi haurà una espiral de digitalització, ciberamenaces i noves mesures legals mitigadores.

Entraran en vigor nous marcs legals a la Unió Europea per garantir la ciberseguretat en els productes i serveis informàtics, al núvol, a l’Internet de les Coses, al 5G, als components industrials. La Llei de Resiliència Cibernètica de la UE aborda tant la seguretat dels productes com la capacitació dels usuaris. Per fer front a fenòmens com l’increment dels robatoris de criptomonedes, s’incrementarà la seguretat i s’exigirà major transparència vers els usuaris de les plataformes. La Llei de Dades europea és una mesura clau per fer que més dades estiguin disponibles per utilitzar-les d’acord amb les normes i els valors de la Unió.

6. Tecnologies i innovació en ciberseguretat, a la espera de la gran disrupció.

L’adopció de la Intel·ligència Artificial permetrà una millor gestió de la complexitat de la ciberseguretat, en Intel·ligència d’Amenaces per a l’anàlisi de riscos, tant en defensa predictiva com reactiva, així com en l’adequació als nous estàndards legals. Cal tenir present, però, que, previsiblement, també el cibercrim es valdrà de la IA per atacar els seus objectius de formes més efectives. També hi ha cada cop més avenços en computació quàntica, i això permetrà fer càlculs d’altíssima complexitat a gran velocitat i estalviant una gran quantitat d’energia.