Imatge de la X Jornada Punt TIC i Presó
Imatge de la X Jornada Punt TIC i Presó. Autor: Oficina Tècnica de la Xarxa Punt TIC. 2019. Licencia: BY-SA.

La jornada, va començar amb la benvinguda institucional per part de la Núria Clèries Nerín, directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat.

Clèries va destacar la necessitat de continuar dotant de recursos i noves eines la tasca d’alfabetització digital que realitzen els professionals TIC dins i fora de les presons.

En Carles Soler Iglesias, Subdirector general de Programes de Rehabilitació i Sanitat, va felicitar a la comunitat de pràctiques, persones i institucions per la feina feta i va destacar que «la bretxa digital entre el món de les presons i el món extern continua i és important seguir fent camí per aconseguir que tota la gent que està a la presó pugui accedir a les plataformes que utilitza qualsevol ciutadà».

La Joana Barbany, directora general de Societat Digital del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública, va recordar la tasca des del Govern i a través dels Punt TIC per a impulsar la inclusió i la capacitació digital oferint formació i innovació tecnològica a tota la població. I des del 2005, també a les presons.

Enguany es celebren els 10 anys de les jornades de Punt TIC i Presó i en Julio Zino Torrazza, responsable de Nous Projectes i Programes de Contingut Transversal de la SMPRAV i del Programa AlfaDigital i l’Anna Inglés Torres, Directora de la Oficina Tècnica de la Xarxa Punt TIC van aprofitar l’avinentesa per a fer un repàs de la tasca feta per part dels agents implicats al llarg d’aquests anys: CoP TIC-Presó, Programa Alfa Digital, Xarxa Òmnia, Andròmines, Xubunto, Projecte Digitale, Colectic, CEJFE i el Departament Justícia de la Generalitat de Catalunya i la importància de seguir construint sinergies.

Susana Tesconi, dissenyadora d'entorns d'aprenentatge, docent i investigadora - Universitat Oberta Catalunya, va ser la convidada especial amb la seva ponència "En mode Laboratori: oportunitats per a l'acció educativa".

Tesconi va explicar la seva feina dels últims anys en la implementació de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu tot prioritzant que "les investigacions i procediments que realment poden ajudar-nos han de venir dels educadors/es".

Treballar en mode laboratori significa dissenyar espais d’aprenentatge des de l’autonomia de les persones a qui ens adrecem, generant coneixement pedagògic des de les pròpies experiències a l’aula i crear artefactes, ambients i dinàmiques de cooperació que facilitin i acompanyin els processos d’aprenentatge per a un ús creatiu i crític de les TIC. Va destacar la importància de prioritzar les relacions educatives, la perspectiva de gènere, i l’intercanvi entre experts i principiants.

Per acabar, Tesconi va parlar sobre diferents projectes en els quals ha treballat aplicant aquestes perspectives metodològiques. Un d’ells és el projecte Breakers, que treballa amb joves extutelats en projectes de fabricació digital. La forma de treball és assembleària i es proporcionen diferents activitats i treballs en grup per a generar un model de formació on tots els agents implicats aprenen els uns dels altres. Les persones posen les seves històries en els artefactes que fabriquen i construeixen objectes que els hi fan sentir millor i els apoderen.

En la segona part de la jornada els i les participants van realitzar una ruta de dues rondes per diferents tallers pràctics a partir de la metodologia de LABoratoris on van poder conèixer i aprofundir en els projectes i també diferents eines, utilitzant-les in-situ.

Amb el taller «Ciutat Im-possible», Luis Miguel Castillo de Colectic, els i les participants van superar diferents reptes amb creativitat i implicació amb l'ajuda dels robots mBots per a resoldre problemes de les nostres ciutats i fer del nostre entorn quotidià un espai més habitable i sostenible.

Martina Mayrhofer i Pep Oliveras, responsables del projecte C0D1NC - Coding for inclusión, van explicar la importància de fomentar l'educació STEAM per a joves en situació de vulnerabilitat amb una estratègia educativa inclusiva basada en metodologies pedagògiques d'aprenentatge entre iguals peer learling. Els i les assistents al taller, van provar de treballar amb l'eina de programació en línia Scratch.

Amb el taller Solucions en 3D, Lídia Santiago, dinamitzadora del Punt TIC Òmnia de Torrelles, ens va introduir en el concepte del design thinking, una metodologia que desenvolupa la innovació centrada en les persones per a generar solucions als problemes detectats en un determinat marc de treball. Els i les assistents van treballar amb l’eina Tinkercad per a desenvolupar un producte que faciliti les tasques diàries d'una persona amb diversitat funcional.

En Jesús Arbués, amb el taller de Realitat virtual i Àudio 3D, va parlar d'experiències immersives de baix cost per a entendre la realitat virtual i sentir, veure i viure espais diferents sense haver de canviar de lloc. Els i les participants van descobrir eines, Apps i com podem utilitzar-les amb els nostres dispositius mòbils amb giroscopi.

Amb el taller de RàdioLAB, Núria Ishii, dinamitzadora del Punt TIC Òmnia Raval-Colectic les persones assistents van poder treballar amb arxius sonors i aprendre a retallar, enganxar, moure, importar i exportar àudio per tal d'elaborar un producte final que tingués en compte l’imaginari que hi ha del dins i a fora de la presó i com fer per trencar estereotips i l'estigma que hi ha cap als presos i les presons.

Us deixem un recull dels tweets destacats!