En aquests moments inicials permet accedir a uns dos milions d’objectes digitals, entre imatges (pintures, dibuixos fotografies, etc.) textos (llibres, cartes diaris…) fitxers de so (música, enregistraments de veu, emissions de ràdio…) i vídeos (emissions de TV, noticiaris…). Quan es va anunciar la seva obertura, Europeana es va col·lapsar per la quantitat d’accessos simultanis que va tenir. I ha trigat algunes setmanes a reforçar el sistema informàtic per tal que no es tornés a col·lapsar. És accessible en molts idiomes, entre ells el català (encara que sigui a través d’una traducció més o menys parcial). I entre les institucions implicades hi ha, per exemple, la Biblioteca de Catalunya, al costat d’una llista impressionant de museus, arxius, biblioteques i institucions culturals de tot Europa.
Europeana, encara en fase beta, no és una web fàcil. La qüestió és anar afinant el sistema de recerca per tal de localitzar els elements que ens puguin interessar d’entre aquests dos milions de documents digitals actuals a partir de teclejar una referència des de la pàgina d’entrada. En aquests moments el contingut no té pretensions d’exhaustivitat però es calcula que en poc temps augmentarà fins a 8 milions d’elements digitals. Però és perfectament indicador de les possibilitats d’aquesta “biblioteca digital europea” si va incorporant de forma digitalitzada els milions d’elements que constitueixen el patrimoni cultural europeu. Com a exemple de les possibilitats actuals diguem que una entrada com “Ramon Llull” produeix un retorn de 3 vídeos i 163 textos, entre els quals hi ha la reproducció de les pàgines originals de moltes obres manuscrites del gran filòsof, teòleg i escriptor mallorquí. Una entrada com “Isaac Newton” retorna 31 textos, 44 imatges i 2 vídeos. I si escrivim “Wolfgang Amadeus Mozart” ens sortiran 160 textos, 393 imatges, 29 vídeos i 128 fitxers de so.
Europeana és una web que cal explorar i que a mida que vagi creixent encara serà més productiva i també més complexa. Però que segurament està destinada a ser un recurs molt notable d’accés a la cultura europea en el seu sentit més ampli.