Així va ser la Jornada de Dinamització de la Internet Social 2015 #JdIS

Publicat el 27/11/2015
icona de so
Escolta l'article
veu dona | Inici
Imatge de la Jornada de dinamització de la Internet Social
Imatge de la Jornada de dinamització de la Internet Social, per Xarxa Punt TIC. 2015. Llicència: BY-SA

El 24 de novembre va tenir lloc al Mobile World Centre de Barcelona una nova edició de la Jornada de Dinamització de la Internet Social. Sota el lema de "L'apoderament digital i la nova economia del coneixement" va aplegar prop de 150 persones compartint i col·laborant en la construcció del coneixement al voltant dels quatre eixos plantejats.

La Jornada es va inaugurar amb la benvinguda a càrrec del Sr. Jordi Puigneró, Director General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que va recordar la rellevància del moment que vivim en que la revolució de la informació i el Big Data estan marcant les tendències dels nostres dies. Va agrair la presència dels assistents i donar pas als diferents blocs temàtics que van concórrer durant el matí.

El primer bloc, "Apoderament del ciutadà a través de les xarxes socials", moderat per Núria Alonso, tècnica de projectes socio-tecnològics, al Teb, vam comptar amb la participació de:

  • Francesc Balagué @fbalague (Education Change Maker,  Digital nomad, Crowdfunding Sherpa, Learning Around the World, http://akoranga.org & http://teamlabs.es)  que ens va introduir al què i com de l'apoderment ciutadà presentant-nos diferents eines i xarxes socials gràcies a les quals els ciutadans estan prenent partit i apoderant-se. Ens va parlar de Xarxes socials específiques com APTIC;  dels MAKERS o espais on crear col·laborativament de manera virtual per acabar materialitzant les propostes construint coses, dels Instructables; els Ateneus de fabricació; els enablings que permeten fins i tot imprimir pròtesis per a suplir parts del cos i també de l'ús que fem de certes eines en certs contextos. Si voleu saber més sobre la seva explicació i recuperar els vídeos que il·lustraven la seva explicació podeu tornar a veure la seva presentació.
  • Per conèixer una experiència concreta de com succeeix aquest pas de la comunitat a la Xarxa,  David Picó, dinamitzador digital i educador de @desdelamina, ens va explicar tot el treball que realitzen des del seu centre situat al mig del barri de la Mina i que ha promogut des de la ciutadania diferents propostes que els han servit per explicar-se tal com són sense deixar que vinguessin altres a explicar com és la seva realitat. Els propis protagonistes defineixen a través de la participació el que volen ser i com volen explicar-se. Ho han fet a través de diferents mitjans com desdelamina.net, un espai web on van recollint i publicant el que va succeint al barri però des del propi barri i pels seus propis veïns. També ho fan amb activitats com la cartografia sensible,  treure la tecnologia al carrer de manera naturalitzada, treballant memòria històrica del barri, fent, en el fons, de Community Managers de la veu del barri com a tasca pròpia dels dinamitzadors socials i educadors per aconseguir en el fons la transformació social. Aquí podeu recuperar la seva presentació.

Al següent bloc, anomenat: Comunitats de Bones accions moderat per Mónica Acebo, tècnica superior d’administració a la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, vam tenir la oportunitat de conèixer The Social Coin des de dues perspectives diferents. I el que van explicar va agradar molt als assistents que van valorar molt positivament la seva tasca.

  • Primer va ser el torn de l'Ivan Caballero @i_caballero (Tech & Impact Founder, Digging deep, Putting the extra into the ordinary i CEO of ) que ens va explicar com va arribar a desenvolupar la idea de The Social Coin, una moneda a canvi de un favor.  Perquè com sosté l'Ivan, un simple acte pot canviar el món.  L'Ivan ens va mostrar primer com en aproximadament 6 mesos les primeres monedes s'havien multiplicat i escampat per més de 100 països i acumulat més de 160 mil bones accions. Les accions i la història de cada moneda queden registrades a la plataforma de The social coin de manera que es pot fer el seguiment i reconeixement social de les accions que s'han generat.  Amb la involucració d'universitats i empreses l'impacte agafa noves dimensions. Ara el repte els ha fet avançar cap a un nou format on les empreses, des de l'àrea de la responsabilitat social corporativa, mitjançant les monedes repartides entre els seus treballadors, fomentin les bones accions focalitzades en causes concretes. Alhora aquestes accions generen la implicació dels treballadors en les seves empreses. Per ampliar la informació pots revisar la seva presentació.
  • Tot seguit, Anna Closas @aclosas (Especialitzada en Vendes Internacionals, Emprenedora Social a The Social Coin)  sota el lema de "Un món millor és possible si comences per millorar-lo tu mateix/a!" ens va explicar exemples d'accions i impacte que s'han dut a terme a través de les monedes de The social coin. Podeu veure els exemples concrets a la seva presentació, on es representen mapes i volums de bones accions aconseguides.

Amb aquestes bones accions i animats per la potència dels petits bons gestos vam passar a una pausa per a poder parlar amb els companys de la xarxa, fer contactes entre els diferents assistents i conèixer en primera persona els ponents dels diferents blocs.

Amb les piles carregades després de les converses, vam encarar la segona part del matí amb el següent bloc. El Bloc 3, "Economia compartida, economia col·laborativa", va ser presentat i moderat per Esther Subias @esthersubias, directora Oficina Dinamització de la Xarxa Punt TIC. En aquest bloc es van convidar dos models diferents de coworking:

  • El primer coworking que vam conèixer va ser Valkiria, de la mà de Jordi Masides (director d’expansió a Valkiria Hub Space. @ValkiriaHub). Valkiria és un ampli espai obert de coworking situat a Barcelona (la primera ciutat de coworkings d'Espanya). En Jordi, ens va explicar el futur del treball i el paper facilitador d'aquests espais. "CoWorking és practicar l'economia col.laborativa: compartir projectes, capacitats i aptituds".  D'això en deriva que en aquests espais flueixi el networking entre les empreses que hi conviuen i facilita la generació de nous projectes i, fins i tot, noves empreses per unió dels diferents serveis que ofereixen o especialitats que desenvolupen. Presentació.
  • Després de conèixer com pot ajudar el coworking a facilitar el desenvolupament de les empreses d'emprenedors va ser el torn de conèixer el cas, una mica particular, els anomenats coworking rurals.  L'encarregat va ser Albert Pujol (@albertpujolm) que ens va apropar la seva experiència en la creació del primer coworking rural situat a Ribera d'Ebre. Són membres de l'associació catalana de coworkers, CoWocat i juntament amb el Consorci Leader CIS, el Departament d'agricultura i la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació han pogut tirar endavant aquest projecte, definint a cada pas les necessitats i característiques per al seu èxit. El seu objectiu principal és el de promoure l'emprenedoria al món rural i fomentar el coworking en espais rurals. Sumat a les avantatges que ja hem conegut prèviament i als altres objectius específics que podreu llegir a la seva presentació, aquests espais faciliten una conciliació entre la vida de ciutats i la vida rural, el retorn a les zones rurals de talent de les persones que poden treballar a través de les tecnologies en espais de coworking per a empreses situades a les ciutats.

Per finalitzar el matí, el quart bloc, El laboratori del coneixement,  es va dedicar a la gestió del coneixement i a les biblioteques, que són una part molt present a la Xarxa Punt TIC. L'encarregada de moderar el bloc va ser l'Imma Solé  (directora de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu de Barcelona).

  • Per parlar del futur de la gestió del coneixement vam comptar amb la presència de Glòria Pèrez Salmerón @GPSalmeron (Library and Information Science,  IFLA President-Elect, Presidenta de FESABID, Exdirectora de la Biblioteca Nacional de España) que ens va explicar les principals tendències que marca el vigent informe de la IFLA. Tendències que afecten a tots aquells que gestionen informació (bibliotecaris, community managers, gestors d'informació...):
    1. Les Noves tecnologies s'expandiran, i a la vegada limitaran l'accés accés a la informació
    2. L’educació en línia democratitzà i modificarà l’aprenentatge mundial
    3. Els Límits de la privacitat i la protecció de dades seran redefinits
    4. Les societats híper connectades ‘empoderaran’ i escoltaran noves veus i grups
    5. L’economia global de la informació es transformarà per les noves tecnologies

El que es planteja és un moment de preguntes que ens han de portar a la reflexió. Preguntes, reptes i enfocaments comuns que podeu consultar a la seva presentació que va ser una lliçó molt interessant.  Us deixem també l'informe de la IFLA per a que el pugueu consultar també.

  • Finalment i tancant les intervencions dels ponents, en Marcos Catalàn @LibraryLivLab (director del Living Lab a la Biblioteca Miquel Batllori de Sant Cugat ) ens va explicar la seva experiència davant del projecte innovador d'incloure un Living Lab dins d'una biblioteca, per primer cop.  En Marcos  va anar responent a les grans preguntes que han servit per explicar com s'ha arribat a materialitzar aquest projecte. Des de l'entorn i la temporalització passant sobretot per la definició del projecte i parant especial atenció als agents implicats (societat, empresa, universitat i administracions públiques) i les seves funcions. Tot això, per aconseguir participació, educació, inclusió i projecció i on, de nou, el protagonisme i la força recau en les persones que hi participen, els serveis i la cohesió social. Aquí podeu reprendre la seva presentació.

Finalment, després de les intervencions del del públic, Mònica Acebo va fer un resum valoratiu en positiu de la jornada i un agraïment per les intervencions i l'assistència als presents. Aquesta intervenció va anar seguida del fi de l'acte oficial a càrrec de Ricard Faura (Cap de Servei de Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya) i Esther Subias, que es van sumar a l'agraïment, tant d'organització com dels ponents i assistents. Així mateix, van convidar als dinamitzadors als tallers de la tarda sobre Seguretat TIC i Coding – Mozilla Clubs i Robòtica.

En tornar del descans per a dinar, els assistents inscrits als tallers es van distribuir segons interessos en aquests dos àmbits.

  • Al taller de Seguretat TIC, a càrrec del  Luis Miguel Castillo (tècnic de El Teb),  es va presentar la tasca del grup de treball que vetlla per desenvolupar i generar materials educatius i de difusió útils per la resta de la xarxa en matèria de seguretat. Durant la sessió es van repassar els materials generats, com a possibles destinataris. Diferents referents territorials participen d'aquest desenvolupament i en la pròpia difusió i formació tant de ciutadania, com d'altres professionals.
  • Al taller de Coding – Mozilla Clubs i Robòtica a càrrec de Núria Alonso, (tècnica de projectes socio-tecnològics, al Teb) es van presentar els Kits que la xarxa Punt TIC posa a disposició dels seus dinamitzadors en qualitat de cessió de material temporal per a desenvolupar projectes de robòtica educativa i programació. A més, els participants van poder provar allà mateix com funcionen aquestes dotacions i van poder fer petites programacions per a testejar i atrevir-se a posar-ho en pràctica als seus punts.

Com podeu llegir va ser una jornada molt diversa i amb molts continguts interessants en favor de la innovació tecnològica i social en favor de les persones i a través de les petites o grans accions que es poden dur a terme des de xarxes com la nostra.

Si encara voleu saber més sobre la jornada, o reviure-la, no us perdeu el vídeo de l'streaming :

Afegeix un nou comentari

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.