 s e t m a n a r i _ X T
C
Centres de Teletreball de la XTC |
* STSI / DURSI | ||||||||
La I Jornada sobre nous reptes per al sector agrari, inicialment
prevista per al mes de setembre s'ha posposat. La nova data serà el dia
22 i 23 d'octubre. La jornada s'organitzarà conjuntament entre el
Consorci del Lluçanès
i el Telecentre de Lluçà .
Dimecres dia 20 de juliol Josep CamprubÃ, de lÂ’OTC, va visitar quatre
telecentres del Pirineu: el Pont de Suert, Tremp, la Pobla de Segur i
Sort. En la visita es van comentar les activitats i els projectes dels
telecentres, qüestions relatives al Conveni amb la Secretaria, als
cursos de formació, etc. Del Pont de Suert són de destacar els contactes
amb botiguers i establiments de turisme rural a la zona: de Tremp, la
nova ubicació del telecentre al centre cÃvic de la ciutat; de la Pobla
de Segur l’alta afluència d’usuaris i del Pont de Suert l’esforç en el
camp de la formació.
Divendres 22 Josep Camprubà (OTC) i Ramon Barlam (STSI) es reuniran amb
el gerent del Consorci Administració Oberta i Electrònica de Catalunya,
Joan Anton Olivares, per analitzar les possibles col·laboracions entre
la Xarxa de Telecentres de Catalunya i el Consorci Administració Oberta
i Electrònica de Catalunya.
La situació a Catalunya ve condicionada
per l'actual servei universal de telecomunicacions (Directiva 2002/22/CE
de 7 de març del 2002), que consisteix en una solució de mÃnims que es
basa en proporcionar als usuaris, que aixà ho sol·licitin, una connexió
a la xarxa de telefonia pública des d'una ubicació fixa i a un preu
assequible. Aquestes connexions han de permetre la transmissió de veu i
dades a una velocitat de tan sols 56 kbits/s. Per contra, el model
català de comunicacions electròniques aposta per garantir que qualsevol
ciutadà o ciutadana de Catalunya, o qualsevol empresa catalana, pugui
accedir en igualtat de condicions, tant econòmiques com de qualitat de
servei, a un servei mÃnim de comunicacions electròniques,
independentment del lloc de residència. En aquest sentit, el Govern de
la Generalitat de Catalunya considera que aquest servei ha d'integrar el
servei de telefonia fixa, el servei mòbil de veu i dades de banda
estreta (GSM/GPRS), la rà dio i televisió públiques de la CCRTV, els
serveis de comunicació audiovisual públics dels ens locals de la seva
demarcació, i els serveis d'accés a Internet per banda ampla
(actualitzable).
Els secretaris de
PolÃtica
LingüÃstica i de
Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat
de Catalunya, Miquel Pueyo i Oriol Ferran, han fet públic avui al matÃ
un estudi encarregat a la consultora DEP sobre els usos lingüÃstics de
les operadores de telecomunicacions que actuen al Principat. L'estudi
avalua trenta-set aspectes de les comunicacions internes, externes,
orals i escrites de catorze companyies de telefonia de serveis (fixa i
mòbil) i d'infrastructures. Com que es tracta d'un estudi, i no d'una
inspecció, hi ha alguna empresa que no hi ha participat, com Vodafone.
Per Pueyo i Ferran, de l'estudi es desprèn, globalment, la poca
adaptació d'aquestes firmes a la llei de polÃtica lingüÃstica vigent,
que dictamina entre, més coses, el dret dels usuaris a ser atesos en
català . Sols una, Al-pi, una operadora de serveis a empreses, compleix
la llei vigent en matèria lingüÃstica. Ara, la Generalitat hi té una
participació del 25%, en Al-pi. Amb l'estudi, el govern volia un retrat
de la situació actual del català en aquest sector i, alhora, disposar de
dades per a completar la polÃtica de contractació de béns i serveis des
de l'administració, que tindrà en compte el nivell d'ús del catalÃ
d'empreses i productes.
El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç,
Josep Montilla, va anunciar la creació d'una comissió assessora que
proposi estratègies per impulsar la societat de la informació. Aquesta
comisssió serà presisida pel professor de sociologia i membre del
Consell Assessor de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació
(CATSI) Manel Castells.
Aquests dies fa 10 anys de la fundació
d’Amazon, la més destacada de les empreses de venda per internet, que va
començar amb llibres i música i ara ven una gamma considerable de
productes. Molts usuaris dels telecentres segurament tenen experiències de
compra a Amazon, en general satisfactòries. Com a caracterÃstica important
va la pena destacar que Amazon compleix realment el principi en què es
basa bona part de l’èxit d’internet: fer que en el món virtual les coses
siguin "millor que en la realitat". Per exemple: des de casa poder "fullejar" els llibres i escoltar
"tracks" de la música que volem comprar.
I veure i comparar altres productes semblants o veure què ha comprat altra
gent que també s’ha interessat per les obres literà ries o musicals que ens
estem mirant nosaltres. Tots aquests elements, evidentment "millors que en
la realitat" expliquen l’èxit d’Amazon i del comerç electrònic en general. :::::::: AGENDA ::::::::
Del 25 al 28 de juliol a Villa Real (Portugal). Serà una trobada conjunta del 5è Congrés the la Federació Europea per la Informació i la Tecnologia en l'Agricultura, Alimentació i Recursos Naturals i el 3r Congrés Mundial d'Ordinadors en l'Agricultura i Recursos Naturals. [+ info]
El 16 i 17 de setembre al Centre CÃvic Eudald Graells de Ripoll organitzada per la Fundació Televall de Ribes de Freser i el Punt Ã’mnia de l'Ajuntament de Ripoll.
El 22 i 23 d'octubre a Lluçà . Jornada que inclourà una
xerrada sobre desenvolupament rural, una altra sobre el paper de les TIC
en el món agrari i una taula rodona. Organitzat pel Telecentre de Lluçà i
el Consorci del Lluçanès.
|
:::: :::: | ||||||||
El
Telecentre del Solsonès ha posat en
funcionament a la seva
El