Codi rebel. La història del Linux i de la revolució del programari lliure' de Glyn Moody és un dels llibres més fidels i extensos sobre l'origen del sistema operatiu Linux, del moviment GNU i de termes com programari lliure o codi obert. Ara Publicacions de la Universitat de València n'acaba de publicar la traducció catalana, d’Aitana Guia i Ivano Stocco, que ajudarà a fer conèixer el món que ha revolucionat la informàtica actual.
Segons Aitana Guia, 'Codi rebel' és un llibre apte per a tots els públics, tant per a tècnics i programadors que coneixen els detalls de Linux com per als usuaris novells que volen saber què és aquest món. El llibre no es fixa en els detalls tècnics, sinó en els perquès, en les motivacions dels pioners del programari lliure. Si bé la publicació original és del 2001, Glyn Moody assegura que no ha perdut actualitat ni interès perquè, encara que ha passat força, temps el llibre aclareix els orígens del programari lliure i el codi obert. Així, segons posa com a exemple, si bé no s'hi inclou l'aparició i el creixement del Firefox, si que s'hi parla de l'origen de la Fundació Mozilla i de la primera experiència fallida de fer un navegador alternatiu.
La història comença a la primeria dels anys noranta, amb Linus Torvalds, un estudiant universitari, que el 1991 començà, gairebé com un joc, a construir el nucli d'un nou sistema operatiu semblant a Unix. Però el naixement de Linux i del moviment actual del programari lliure no es pot entendre sense un invent que va començar a expandir-se llavors: internet. Internet va permetre que centenars d’usuaris treballessin en un projecte comú, sovint sense treure'n gens de profit econòmic.
El llibre també explora les decisions, casualitats i protagonistes del mapa actual de Linux i del moviment del programari lliure. La base de 'Codi rebel' són desenes d'entrevistes amb els protagonistes: Linus Torvalds, Richard Stallman, Andrew Tridgell i molts més. No sols això, l'autor també ha fet una recerca exhaustiva als fòrums de la comunitat del programari lliure, on es comuniquen encara els qui creuen en la difusió lliure del coneixement. I exposa els moments clau, les disputes internes i les victòries que van passar desapercebudes dels mitjans de comunicació.