Mensaje de advertencia

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

èTIC 2018 – Estat de setge digital

èTIC 2018 – Estat de setge digital

En Dret Polític, l'estat de setge és un règim d'excepció que ha de ser imposat pel poder executiu, en particular pel cap d'Estat, i amb l'autorització de l'òrgan legislatiu corresponent a executar-lo. L'estat de setge representa un concepte equivalent al d’estat de guerra i per això es donen a les forces armades facultats preponderants per als actes de repressió. Durant l'estat de setge queden en suspens les garanties constitucionals, amb més o menys extensió, segons les lleis.

És evident que a partir del 20 de setembre de l’any passat, a Catalunya es va produir tot un seguit de fets que anaven adreçats a impedir el funcionament normal d’un espai que fins aleshores consideràvem lliure i que estava a l’abast dels ciutadans: l’anomenat ciberespai. Les intervencions dels cossos de seguretat de l’estat dirigides tant a institucions com a persones relacionades amb les tecnologies digitals, tant a nivell institucional com a nivell més privat i personal, van fer que aquestes actuacions es puguin incloure en un nou concepte: l’estat de setge digital.

Les tecnologies de la informació i la comunicació, com Internet, els telèfons intel·ligents i els dispositius amb accés a Wi-Fi formen ja part de la vida quotidiana. En millorar espectacularment l'accés a la informació i la comunicació en temps real, les innovacions en la tecnologia de les comunicacions han impulsat la llibertat d'expressió, han facilitat el debat a nivell mundial i han fomentat la participació democràtica. A més, aquestes potents tecnologies poden millorar el gaudi dels drets humans donant un major ressò a la veu dels defensors dels drets humans i proporcionant-los noves eines per documentar i denunciar les violacions. Com que la vida contemporània té lloc cada vegada més en línia, l'omnipresència d'Internet és un fet i la seva utilització amb fins íntims va en augment.

Tal i com ens diu l’informe de les Nacions Unides de juny del 2014, El derecho a la privacidad en la era digital. Informe de la Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, en l'era digital, les tecnologies de la comunicació també han augmentat la capacitat dels governs, les empreses i els particulars per realitzar activitats de vigilància, intercepció i recopilació de dades. Com ha assenyalat el Relator Especial sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, els avenços tecnològics comporten que l'eficàcia de la vigilància realitzada per l'Estat ja no es veu limitada per la seva magnitud o durada. La disminució dels costos de tecnologia i emmagatzematge de dades ha eliminat els inconvenients financers o pràctics de la vigilància. L'Estat no havia tingut mai la capacitat de què disposa actualment per realitzar activitats de vigilància simultànies, invasives, amb objectius precisos i a gran escala. És a dir, les plataformes tecnològiques de les quals depèn cada cop més la vida política, econòmica i social a nivell mundial no només són vulnerables a la vigilància en massa, sinó que en realitat poden facilitar-la.

És per tot això que hem considerat de vital importància que en aquesta edició de l’#èTIC 2018, poséssim l’accent en els fets que han afectat de manera directa a institucions del Govern de Catalunya i al mateix Govern, així com a treballadors públics i tècnics responsables de projectes on les TIC són el seu principal component. Així s’han vulnerat drets i deures que la ciutadania catalana creia que tenia perfectament consolidats. Podem considerar ja els anomenats drets digitals com uns drets fonamentals dels ciutadans lligats a la seva pròpia llibertat d’expressió?